Hostatgeria Social per al sensellarisme

Volem administrar un espai de convivència que doni cabuda a persones vulnerables: un edifici al centre de Cervera. Volem crear un conjunt d’àrees que atenguin necessitats diferents, amb serveis i espais comuns, i que fomentin la trobada personal i el compartir. El projecte vol ser adaptable a les necessitats socials que puguin anar arribant. Al món rural no hi ha grups específics en exclusió i no són efectives les solucions per a col·lectius concrets, sinó les solucions polivalents. L’edifici té una eficiència energètica deficient, cosa que suposa un malbaratament energètic enorme i dificulta el confort necessari a l’hivern.

La nostra entitat treballa en el camp de la inclusió social i el respecte al territori des que es va formar el 2012. A finals del 2019 es va oferir la cessió d’un gran edifici a Cervera per poder desenvolupar un projecte social que inclogués l’acollida de persones en situació d’exclusió. El 2020 es va dissenyar aquest projecte polivalent amb la finalitat de donar ús a tots els espais, i vam aconseguir els nostres objectius socials, així com la sostenibilitat del projecte. El març del 2020 vam posar en marxa un pla pilot per valorar la seva eficàcia (malgrat tota la dificultat de la pandèmia). El 2021 es va fer una valoració de l’experiència i es va arribar a les conclusions següents:

– El projecte social havia estat molt positiu i havia aconseguit amb escreix els objectius proposats.

– El projecte d’alberg de pelegrins i grups, com a part de la sostenibilitat econòmica i com a plataforma d’aprenentatges prelaborals, no es va poder valorar, ja que la pandèmia hi havia afectat en gran mesura.

– L’edifici tenia moltes deficiències energètiques i calia fer-hi una transició energètica per fer-lo sostenible.

Amb aquestes conclusions, es posa en marxa aquest projecte des de l’abril del 2021.

Objectius:

– Donar resposta a l’emergència social que suposa la manca de llar, fent accions preventives perquè les persones vulnerables no acabin al carrer.

– Ser punt de trobada entre persones veïnes, voluntàries i en situació de vulnerabilitat, per crear ajuda mútua, bon veïnatge i inclusió social.

– Afavorir el desenvolupament d’activitats d’allotjament juvenil i de pelegrins al municipi, i ajudar a la dinamització social del carrer Major de Cervera.

– Mantenir i fer sostenible l’edifici històric de la Sagrada Família, que estava tancat. Les activitats a l’edifici seran:

A.- Habitatge social temporal d’emergència per a famílies o persones en risc d’exclusió: com a lloc de vida temporal. 14 llits.

B.- Habitatge d’inclusió compartit de llarga estada per a persones sense llar en procés de recuperació, en l’etapa cap a una vida autònoma i la inserció laboral. 5 llits.

C.- Espais comuns: sales polivalents, menjador per a trobades, cuina, bugaderia i pati.

D.- Alberg per l’allotjament de grups i peregrins. D’altra banda, el projecte suposa fer intervencions de millora energètica:

1.- Substitució del tancaments exteriors per millorar l’aïllament.

2. – Retirada de la instal·lació de gas d’estufes obsoletes que no compleixen normativa.

3- Instal·lació fotovoltaica de generació elèctrica per a l’autoconsum.

La nostra entitat té com a missió crear oportunitats de vida en el món rural per a tothom, per tant, el respecte a la diversitat i la inclusió són el centre de totes les nostres accions.

Som associació i tenim la nostra assemblea de persones sòcies per a l’expressió de la voluntat social. En els nostres projectes sempre hi ha un equip coordinador en què participen persones professionals, voluntàries i acollides. Creiem que tothom és capaç de donar respostes i és responsable, encara que travessi moments crítics.

Treballem en xarxa: al món rural no pot ser d’altra manera. A més, estem convençuts que la transformació social només passa quan molts agents es posen d’acord. Formem part de la Federació Catalana de Voluntariat social, la Xarxa d’inclusió social Segarra/Urgell, i del Pla d’inclusió comarcal de la Segarra.

Els beneficis són tant socials com ecològics:

1) Una millor adaptació a les necessitats del territori. A la Catalunya més rural, no hi ha grans col·lectius en exclusió, sinó petits grups que formen un mosaic complex. Els recursos específics per a un col·lectiu concret (dones, malalts mentals, pobresa econòmica…) acaben sent poc eficients i eficaços. L’edifici de què disposem no seria adient per a cap grup en concret, però pot ser-ho si el dissenyem com a lloc de trobada i acció polivalent.

2) La diversitat enriqueix, i el fet que es generin espais compartits per a diferents col·lectius amb una metodologia autogestionada reprodueix millor un entorn social normalitzat i una integració veritable.

3) D’altra banda, generar projectes d’acció social genera que moltes persones puguin quedar-se al territori i aborda el repte de la despoblació (una de les més grans de tota Catalunya és a la nostra comarca).

4) Col·laboració intersectorial: la gestió es fa des d’una entitat petita, la qual cosa aboca a la recerca de col·laboracions amb l’administració pública i altres entitats privades, i a la creació d’aliances molt importants per al territori.

5) Experimentació de formes sostenibles de transició energètica i respectuoses amb el medi ambient, d’edificis històrics de la ciutat.

Quant a la perspectiva de gènere, en totes les accions de la nostra entitat ens plantegem que el projecte o les activitats no estiguin destinats de manera aïllada a un col·lectiu, per exemple, a dones en condicions especialment desafavorides, sinó que es tracta d’accions, mesures i objectius que travessen totes les intervencions en tots els àmbits. Partim de la base que tant homes com dones poden trobar-se en situacions de vulnerabilitat per diferents causes, però les dones pateixen situacions de discriminació només pel fet de ser dones. És a dir, el gènere no és en si mateix un factor de vulnerabilitat, sinó de discriminació. Les propostes d’intervenció intenten anar dirigides a eliminar situacions de desigualtat i injustícia social, i les desigualtats de gènere no han de ser oblidades.

1.- Participació. Assegurem la presència de la dona en els espais de presa de decisions. Les dones estan representades de forma assegurada per criteris de paritat. Actualment, un 50% de les persones professionals, un 65% de les voluntàries. Quant a l’entitat, el lloc de més responsabilitat (presidència) correspon a una dona.

2.- Recursos: Avaluem si homes i dones tenen un accés equilibrat als recursos que ofereix el projecte, i si fos necessari, es faria una discriminació positiva a favor de les dones.

3.- Normes i valors: Vivim en un context heteropatriarcal, per tant, hem d’acceptar la presència de múltiples idees, estereotips i prejudicis masclistes que poden condicionar la intervenció. Afavorim, però, la formació de professionals i voluntaris amb visió de perspectiva de gènere. També cal fer que aquesta perspectiva es reflecteixi en les activitats amb les persones allotjades. Tenim en compte l’ús d’un llenguatge no sexista. A més, qualsevol violència de gènere, sigui feta per persones treballadores, voluntàries o acollides és considerada una falta greu que pot arribar a apartar la persona de la participació en el projecte. L’educadora que coordina el projecte té formació específica en perspectiva de gènere en atenció a persones sense llar. Dins les clàusules socials, cal destacar que part de les persones voluntàries amb els quals comptem són persones beneficiàries de l’acció a la vegada, i sobretot, persones que en el passat havien estat allotjades i ja han marxat per la millora de la seva situació. Això les fa molt properes a la situació de les allotjades i són referents de millora. A les llars de llarga estada prioritzem situacions de persones que no tenen cap recurs econòmic per sobreviure, algunes sense dret a prestacions econòmiques com ara la Renda Garantida.

L’acció social que es desenvolupa en el projecte és sostenible per si sola a causa de l’autogestió, l’aposta per l’austeritat en les despeses i el suport públic que tenen les seves accions, que previsiblement continuaran en el temps, en tractar-se d’un servei bàsic.

– El Departament de Drets Socials té, des del 2020, una línia de subvenció anual especial per a projectes dedicats al sensellarisme que, segons l’estratègia de l’Acord GOV/59/2022, de 29 de març, que aprova el Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025, s’anirà reforçant.

– L’acord signat amb la Paeria de 5.000 € anuals és renovable anualment.

– L’assignació de l’agència de l’habitatge de 3.600 € també és renovable anualment. D’altra banda, es preveu que es vagin augmentant els ingressos per a la pròpia activitat social, ja que algunes persones que arriben amb alguna prestació faran alguna aportació monetària per poder allotjar-s’hi. L’amenaça per a la sostenibilitat del projecte és el manteniment de l’edifici. Per tant, l’estratègia de sostenibilitat té dues vessants:

1.- Reduir les despeses de subministraments i manteniment intervenint en les deficiències energètiques. En aquest sentit, una persona tècnica ja està fent un projecte integral en diferents fases i compta poder demanar subvencions especials per aquest fi dels fons europeus.

2.- Desenvolupar l’activitat d’allotjament de grups i pelegrins i el lloguer de sales com a activitat productiva que pugui donar prou ingressos. El projecte social deixa lliure molt d’espai a l’edifici, i la part que ja té alta d’activitat d’allotjament juvenil es pot difondre i potenciar. Es preveu que el projecte es consolidi i romangui en el temps, ja que la necessitat que atén no es preveu que disminueixi en els propers anys, encara que s’anirà adaptant a la realitat, ja que és un projecte que compta amb poca estructura i un nivell alt de participació.

L’ajuda del premi anirà a finançar les intervencions per a la millora energètica de l’edifici (activitats explicades amb anterioritat).